Flora i vegetació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

El Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter formen un territori de gran diversitat ambiental, on convergeixen ambients mediterranis, litorals i zones humides. El massís calcari del Montgrí, les illes, els sistemes dunars, les maresmes, les llacunes costaneres i la plana del Baix Ter configuren un mosaic molt divers de paisatges, comunitats vegetals i hàbitats.

L’equip de flora i vegetació de la Universitat de Girona ha desenvolupat diferents estudis en aquest territori sobre la flora, la vegetació i els hàbitats, amb treballs centrats en el coneixement de la biodiversitat vegetal, la cartografia dels hàbitats, els canvis de la vegetació, la conservació i la restauració ecològica.​

La flora del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

La diversitat d’ambients d’aquest territori es reflecteix també en la seva flora. Els ambients mediterranis del massís del Montgrí, els penya-segats i les illes, els sistemes dunars i les zones humides del Baix Ter acullen plantes adaptades a condicions ambientals molt diferents, fet que contribueix a l’elevada diversitat botànica d’aquest espai.

Una part important del coneixement sobre la flora d’aquest territori queda recollida en el volum 6 de Recerca i Territori, editat per Lluís Vilar i Xavier Quintana "El poblament vegetal i els hàbitats del massís del Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter". El llibre constitueix una síntesi del coneixement botànic i ecològic acumulat sobre aquest territori.

La vegetació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

La vegetació reflecteix la gran heterogeneïtat ambiental del territori. Al massís del Montgrí predominen les comunitats mediterrànies associades als roquissars, les garrigues, els prats secs i els boscos, mentre que al litoral i a la plana del Baix Ter apareixen sistemes dunars, maresmes, llacunes i altres comunitats vinculades als ambients salins i humits. Les Illes Medes presenten, al seu torn, unes condicions ecològiques particulars pròpies dels petits sistemes insulars mediterranis.

​L’estudi de la vegetació i dels hàbitats permet conèixer la seva distribució, identificar-ne els elements més singulars i analitzar els canvis que experimenten al llarg del temps. Aquest coneixement proporciona també una base per a la conservació, restauració i gestió del patrimoni natural.
​

Cartografia dels hàbitats

L’equip de flora i vegetació de la Universitat de Girona ha elaborat una cartografia dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d’Interès Comunitari del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter a escala 1:10.000. La cartografia inclou la totalitat de l’àmbit terrestre del Parc Natural i alguns sectors adjacents, amb una superfície total estudiada de 6.203 hectàrees.​ En total s'han  identificat  115 hàbitats CORINE, dels quals 26 corresponen a Hàbitats d’Interès Comunitari i 4 són prioritaris, oferint una base detallada per al coneixement i la gestió dels hàbitats del territori.

Canvis en la vegetació de les Illes Medes

Les Illes Medes constitueixen un sistema insular especialment sensible als canvis ambientals. A la Meda Gran, la comparació entre cartografies de la vegetació separades per aproximadament 45 anys ha permès estudiar com han evolucionat els hàbitats i identificar els principals processos responsables d’aquests canvis.

Els resultats mostren dues dinàmiques principals: la ruderalització associada a la colònia de gavians i la successió natural de la vegetació. Aquests processos han provocat la regressió o desaparició d’alguns hàbitats i, al mateix temps, l’expansió d’espècies invasores com Opuntia ficus-indica. L’estudi posa de manifest la vulnerabilitat dels petits ecosistemes insulars mediterranis i la importància del seguiment de la seva vegetació per orientar-ne la conservació i la gestió.

La vegetació dunar

Els sistemes dunars del litoral acullen comunitats vegetals molt especialitzades i constitueixen un dels elements més singulars del paisatge vegetal del Baix Ter. Entre aquestes hi ha els pradells de Bartsia trixaginis-Scirpoidetum holoschoeni, una comunitat singular pròpia dels sorrals fixats i les reredunes. Els estudis desenvolupats han permès ampliar-ne la distribució coneguda a l’Empordà, amb noves localitats al Baix Empordà.

Recerca aplicada al Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

L’equip de flora i vegetació de la Universitat de Girona ha desenvolupat diferents treballs de recerca aplicada en aquest territori, orientats a aportar coneixement i eines per a la conservació, la restauració i la gestió de la vegetació i els hàbitats.​

Restauració ecològica de la Pletera

La Pletera és un dels exemples més destacats de restauració ecològica dels aiguamolls litorals del Baix Ter. El projecte LIFE Pletera va permetre revertir parcialment una antiga urbanització i recuperar sistemes de maresma, llacunes i hàbitats litorals, combinant actuacions de desurbanització amb la restauració dels processos ecològics de l’espai.

​La recerca desenvolupada durant i després del projecte ha permès estudiar la recuperació ecològica de l’espai i analitzar tant els criteris ecològics de la restauració com la seva dimensió social.

Solucions basades en la Natura al Baix Ter

En el marc del projecte HidroNet s’han estudiat els hàbitats i la vegetació del Baix Ter per contribuir al disseny i seguiment de Solucions basades en la Natura orientades a reduir el risc d’inundació i afavorir la biodiversitat.
​
Els treballs han inclòs una diagnosi dels hàbitats del Baix Ter i el seguiment posterior de la vegetació en els àmbits d’actuació, incorporant informació sobre hàbitats CORINE i Hàbitats d’Interès Comunitari. Aquesta recerca permet avaluar la resposta de la vegetació a les actuacions i aportar informació per orientar-ne la gestió.